dimarts, 30 de juny de 2009

EP-4 Pere Coll, mestre gerrer


Va ser ben bé la ventura -bona, en aquest cas- que em feu trobar Pere Coll ben devora el cartell que anuncia el seu obrador, a l'inici de la costa de sa Penya, aferrat a una de les olleries històriques de la vila, d'igual nom.



Sempre amb mil històries i projectes, com és el cas de la seva col·laboració amb l'artista felanitxer Miquel Barceló, Pere em parlà del seu darrer viatge, a Venècia, immortal i bellíssima.



Ara que ho veig... he dit immortal, perquè és el millor desig, al cap i a la fi, i com tota obra clàssica, se li suposa una perennitat. Però Venezia, la perla de l'Adriàtic, té l'espasa de Damocles ben damunt la testa del seu campanile, a la piazza di San Marco. I és bella, cert, bellíssima, però alhora decadent. I això, juntament amb el pensament que pot desaparèixer davall les brutíssimes aigües de la llacuna, em fa posar trist.

Tant de bo que el tarannà d'aquest mestre de la gerreria és optimista i positiu. I això s'encomana. Per cert, aquí on el veis, jove ell i rioler, ja és padrí. Qui ho diria...


(Per si vos interessa, aquí podeu trobar una mica de semblança seva, una aproximació a persona i obra, feta per Sylvia)



Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada